Després de l'Infart – Magazine – La Vanguardia

“He après a estimar la vida i a buscar el suport dels altres”.Així de rotund s'expressa José Luis Jiménez, de 69 anys, que va sofrir un infart fa més de deu anys. Imma Buñuel, de 50 anys, va sofrir una angina de pit fa dos: “Em va obligar a fer una parada. Estic aprenent a regular els meus índexs d'autoexigència, a posar límits i a prioritzar”. Joan Manils, de 56 anys, va tenir un infart el dia de Reis del 2008. “Ara tinc un muntatge de vida completament diferent”, explica.Víctor López, de 58 anys, va tenir un infart el passat 29 d'octubre, i se sent feliç de poder-ho explicar. I Mariano Hernanz, 78 anys i tres infarts a coll, assegura: “L'infart em va servir per a reordenar la meva vida”.

El doctor David García-Dorado, director clínic de l'àrea del cor de l'hospital Vall d’Hebron de Barcelona, creu que poder plantejar-se la pregunta de per a què serveix un infart és una segona oportunitat preciosa. “Haver d'ocupar-se de recuperar-se d'un infart és una sort, perquè més d'un terç dels quals el sofreixen no arriben vius a l'hospital”. La doctoraAlmudenaCastro, coordinadora de la unitat de rehabilitació cardíaca de l'hospital La Paz, de Madrid, explica: “Sempre els diem:t'ha donat temps a arribar i a tractar-te. Ara has de canviar per a viure millor”.Així ho veu Ángel Jara, de 52 anys, que va sofrir un infart el passat 31 d'octubre i diu mitjà rient: “Ha estat un avís que marca un abans i un després, perquè el següent avís pot ser la caixa de pi”.

Després d'un accident cardiovascular com un infart o una angina de pit, el pacient és tractat a l'hospital i, una vegada rep l'alta mèdica, es va a casa amb un informe sobre la repercussió del seu infart. “Se li fa una prova d'esforç –explica el doctor García-Dorado–, se li pauta una medicació i se li dona informació per a controlar els factors de risc i consells per a millorar els hàbits de vida. En principi, pot fer vida normal en un termini de temps curt”. Depenent de la gravetat, el pacient pot tornar a la rutina diària sol, progressivament, o amb ajuda especialitzada. Aquí tenen un paper molt important les unitats de rehabilitació cardíaca, molt presents en altres països però que aquí encara no s'ofereixen de manera generalitzada.

El doctor Daurat explica: “Site feixos un esquinç en el turmell et donen de seguida sessions de rehabilitació amb fisioterapeuta, i amb el cor, un múscul vital que s'ha avariat, no”. La doctora Castro explica: “La filosofia és fer educació cardíaca, és a dir, ajudar el pacient a canviar el seu estil de vida. No és un mer gimnàs”.Coincideix la doctora Muriel Binia, de l'Institut de Salut Cardiovascular i Rehabilitació Cardíaca (Inscor): “Venir a aixecar la cama no serveix, cal canviar la manera de viure. La rehabilitació dura uns quatre mesos i la millora és espectacular. Es calcula que amb una bona rehabilitació es redueix en un 30% el risc d'accidents cardiovasculars posteriors”. Exercici, emocions i dieta

Després d'haver patit un infart, la recuperació passa per tres grans eixos: exercici físic, tractament psicològic per fer servir l'estrès i les emocions, i millora i adequació de la dieta. L'exercici s'ha d'incorporar de manera gradual perquè el pacient escolti el cos. “Hi ha pacients –assegura Castro– que surten de l'hospital amb molts dubtes, amb por, i gairebé no es mouen de casa seva”.

Així li va ocórrer a Pilar Sanz, de 68 anys, que va tenir un infart i dues aturades cardíaques el 29 de setembre. En tornar de La Paz a la seva casa sentia inquietud: “La meva filla venia a fer-me les tasques de la casa i el menjar. El meu fill i el meu marit em protegien i m'acaronaven, però de tant cuidar-te arribes a pensar que ja no vals. Em van enviar a rehabilitació cardíaca i allí em vaig sentir una altra vegada bé. Jo sempre he estat d'estar a casa, cosir, fer punt de ganxo… però ara li estic agafant el gustillo a fer exercici”.

En la rehabilitació cardíaca, l'exercici es fa al principi amb uns elèctrodes en el pit que permeten controlar en tot moment l'estat del cor per a detectar alguna anomalia. Després el control es fa amb un pulsímetre, per a controlar la freqüència cardíaca. La fisioterapeuta de Inscor, Lourdes Vila, explica que s'ofereix “un entrenament molt personalitzat, ensenyant-los al fet que detectin què poden fer i amb quina intensitat”. Els arriben dos tipus de pacients: “Els que feien esport per a picar-se el cap de setmana i els que no feien gens d'esport. Els ensenyem com fer activitat física sana, com manejar un pulsímetre, com mesurar la freqüència cardíaca, com reacciona la pressió arterial”.

Víctor López és l'exemple d'esportista. De fet, l'infart li va donar, ironies de la vida, en els vestuaris del gimnàs. “Sempre he estat esportista i vaig al gimnàs de dilluns a divendres. Però sempre vaig accelerat i no atur.Ara, em fan fer exercici a La Paz, i els demano que em donin canya. Suposo que encara haig de conscienciar-me que cal parar una mica la màquina!”. Dieta sana José Luis Jiménez recorda que acumulava diversos factors de risc. “Tenia obesitat, una mica d'hipertensió i havia estat fumador durant molts anys. Encara que ho havia deixat el mal ja havia quedat en les artèries”. L'obesitat és un dels factors de risc cardiovascular més freqüents, així com la hipertensió, la hipercolesterolèmia, eltabaquismo, la diabetis i l'estrès.

La dietista Bárbara Romano, de Inscor, indica que l'important que és mantenir un bon pes. “Els expliquem que per a fer una dieta sana han de canviar uns hàbits. Hi ha alguns errors freqüents, com creure que a partir d'ara només poden menjar coses bullides, o fer una dieta tan draconiana que la deixen de seguida, o pensar que si mengen una mica light poden menjar-ho en grans quantitats. És millor controlar la quantitat del que es menja, recordar la dieta mediterrània i fer èmfasi en el fet que si el pacient menja sa també menja sa tota la família”. A poc a poc, aprenen a valorar els pros i els contres de la nova situació. Manils assegura: “Jo m'ho passava millor abans, menjava el que volia, però potser ja no seria aquí per a explicar-ho”.